divendres, 6 d’abril del 2018

COMUNICACIÓ NO VIOLENTA, UN LLENGUATGE DE VIDA

Com podem respondre sense ferir quan ens sentim molt enfadats? Què fem quan estem en ple desacord amb els arguments plantejats? Com responem a l'angoixa i el dolor d'algú a qui volem ajudar? Com plantegem peticions en reunions de treball? Com ens comuniquem amb els nostres fills quan tenim interessos oposats?

Mentre aprenem a identificar les nostres pròpies formes d'actuar que augmenten el conflicte i la desconnexió, podem educar-nos per estar presents d'una manera que potenciï l'harmonia i la cooperació, i que ens ajudi a respondre a les nostres necessitats.

Què aconseguim amb aquest model de comunicació?

  1. Augmentar el benestar intern i l'habilitat de satisfer les nostres necessitats
  2. Augmentar l'enteniment, respecte i la cooperació en les relacions
  3. Promoure el canvi social de forma no violenta

La comunicació No Violenta, comporta 4 passos, dins d'un procés de relació amb l'altre i amb un mateix:

Observar sense avaluar

Necessitem observar clarament allò que veiem, sentim o toquem que afecta el nostre benestar, sense barrejar-ho amb una avaluació. No obstant això, si barregem l'avaluació amb l'observació, reduirem la probabilitat que l'altra persona entengui el que pretenem transmetre-li. En lloc d'això, recollirà la crítica i s'oposarà resistència al que estem dient.

Identificar y expressar sentiments

Se'ns educa per orientar-nos cap als altres més que per estar en contacte amb nosaltres mateixos. Revelar la nostra faceta humana i expressar la pròpia vulnerabilitat poden ajudar a resoldre conflictes o situacions de comunicació difícils.

Assumir la responsabilitat dels nostres sentiments

La CNV potència nostra consciència que allò que fan o diuen els altres pot ser l'estímul, però mai la causa, dels nostres sentiments. Els nostres sentiments són el resultat de com triem prendre'ns el que diuen i fan els altres, i també de les nostres necessitats i expectatives particulars en aquest moment.

Peticions conscients

Vam aprendre a fer-ho sense criticar, analitzar ni donar la culpa a ningú, sense establir diagnòstics i actuant d'una manera que propiciï la comprensió i la compassió. El quart i últim component d'aquest procés, s'ocupa del que ens agradaria demanar als altres per enriquir la nostra vida. Quan les nostres necessitats es troben insatisfetes, ens atenim a l'expressió del que observem, sentim i necessitem amb una petició específica: accions que puguin satisfer les nostres necessitats.

Article de Jonàs Gnana, Director de l'Espai Familiar i Centre Obert Les Corts
www.pedagogiafamiliar.com / www.facebook.com/PedagogiaFamiliar

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars