dimecres, 21 de març del 2018

MATAR A UN RUISEÑOR - EDUCACIÓ DE CINE

El cine i les emocions. Una eina de caràcter educatiu per a mares, pares, educadors i educadores.

La setmana passada vam determinar que la primera pel·lícula que proposaríem dins d’aquest cicle anomenat “Educació de cine” seria una obra mestra en blanc i negre que respon al títol de “Matar un rossinyol”. I no només la proposem des d’aquesta pàgina; en una entrevista per a l’“American Film Institut (AFI) el reconegut actor nord-americà Harrison Ford va manifestar que si tingués que escollir només una pel·lícula que li hagués proporcionat una emoció intensa i que es manté profundament viva en el seu record, sense cap dubte es quedaria amb “Matar un rossinyol”. Per a Harrison Ford, té tots els elements d’una gran pel·lícula i un extraordinari contingut en valors.

Per tant, estem davant d’una proposta cinematogràfica imprescindible. Una convincent i emotiva reflexió sobre la integritat i la dignitat de l’ésser humà. En aquesta pel·lícula hi ha una perfecta utilització dels mecanismes de l’emoció. Una pel·lícula sobre la condició humana que aconsegueix transmetre, com a ninguna, emocions amb tacte i saviesa. Una pel·lícula sensible, serena i, sobre tot, necessària.

Convincent i emotiva reflexió sobre la integritat i la dignitat de l’ésser humà.

Quins valors ens aporta el protagonista Atticus Finch?

En primera instància remarcarem que es tracta d’un personatge únic que no seria el mateix si no l’hagués interpretat el propi Gregory Peck. Representa la idea, no de l’heroi èpic sinó de l’heroi quotidià. No reuneix cap dels condicionats que el pugui convertir en un heroi clàssic vist des d’una perspectiva infantil. No es pot dir, a priori, veient les imatges inicials que als ulls de la seva filla (Scout) i el seu fill (Jem), Atticus Finch sigui un model on es pugui dir aquella frase d’orgull: “Aquest és el meu pare...!"

L’heroisme de Atticus Finch no va per aquí. L’heroisme d’aquest personatge va per una altra banda. La qualitat fonamental de Atticus és la seva integritat personal. En primera instància tant la seva filla com el seu fill no s’ha donen i no arriben a percebre aquests valors excepcionals dels que estem parlant sinó que d’acord al desenvolupament dels esdeveniments els arriben a percebre a posteriori.

Atticus Finch és una persona equànime, mai perd la calma, mai aixeca la veu, mai fa res que no estigui presidit o subjecte a la raó. Es solidari amb les persones desfavorides i just amb els oprimits.

La pel·lícula és un contundent al·legat contra el racisme. Mitjançant les curioses mirades de la filla i el fill d’Atticus s’ens mostra davant nostre la intolerància social amb tota la càrrega de menyspreu, odi i prejudicis contra la comunitat negra. Tota la pel·lícula suposa una conmovedora aproximació al món de la infància on també podem apreciar una història paral·lela que té com a transfons la comprensió vers persones que tenen algun tipus de disminució. A través dels ulls de Scout i Jem percebem el seu descobriment del món i la seva forja com a ésser humans compromesos i responsables.

En un moment de la pel·lícula, el personatge d’Atticus Finch arriba a expressar la següent idea a la seva filla Scout “mai arribaràs a comprendre a una persona fins que no siguis capaç de veure les coses des del seu punt de vista...” Aquesta és la gran saviesa que es present de forma constant a la pel·lícula i que, sens dubte, farà seva Scout al llarg de la seva vida.



Per últim, dir sobre “Matar un rossinyol”, que envejo a mares i pares que no hagin vist aquesta pel·lícula perquè tindran una doble satisfacció: per una banda, el plaer personal de gaudir de la visió d’una pel·lícula “màgica”, i per altra banda, el fet de poder gaudir, en companyia de la seva filla o del seu fill d’una pel·lícula que, sense cap dubte, els ajudarà a ser millors persones.

"El miracle d'Anna Sullivan"(The Miracle Worker)

La propera setmana analitzarem els valors d’una altra gran pel·lícula “El miracle d’Ana Sullivan”. Una altra joia cinematogràfica en blanc i negre dirigida per Arthur Penn l’any 1962 que ens aportarà fonaments i elements que tenen a veure amb l’educació, la superació personal, la paciència... i no eximida d’una certa polèmica. De quina polèmica estem parlant? La desvetllarem la propera setmana. Veure aquí





Article de Daniel Fernández

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars